Archivo de la categoría: DOCENCIA

Una alegria

De vegades (poques) les xarxes socials serveixen per donar-te una alegria. He rebut aquest missatge:

Hola, Pep. No sé pas si recordaràs els alumnes de la primera promo de comunicació audiovisual a l’Autònoma. Jo era una d’elles. Recordo aquella roda de premsa en què tu interpretaves en Michael Douglas acabat de sortir d’una clínica de rehabilitació per addicció al sexe. I nosaltres havíem de fer preguntes i escriure la crònica. Devíem fer tots cara de perduts in translation… Sé que sona a pilota però ho he de dir: Tinc molt bon record de les teves classes. Crec que teníem la certesa que no sabíem res però que podíem aprendre-ho tot. Jo he seguit escrivint, intentant fer-ne una professió… i costa però no defallim. He pensat que seria genial si volguessis acceptar-me en la teva xarxa del LinkedIn i així estar en contacte. Una abraçada.

Només vaig ser profe de redacció periodística durant un curs, a començaments dels 90; però de tant en tant encara em retrobo amb algun d’aquells 120 alumnes que se’n recorden de les bogeries que vaig fer. Perquè per aquelles èpoques pensava que avorrir  amb un etern blablabla és el primer pas per aconseguir que els alumnes no aprenguin res. I ho continuo pensant.

Moltes gràcies, Gemma, per recordar-m’ho.

(A la foto, Michael Douglas per aquelles èpoques)

3

Nous guionistes

Repte superat un any més. En menys de dos mesos, aquests cracks que veieu a la foto han assimilat la teoria de com s’escriu una sèrie per a la televisió i han presentat la Bíblia de dos projectes, “Falsa moneda” i “Julia”, que inclou el guió del pilot i l’arc argumental de la primera temporada. En resum: han currat com cabrons.

Buf! Encara no m’ho crec.

Que un grapat d’estudiants de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró aconsegueixi el que és a l’abast de pocs guionistes professionals, cada any em sembla un miracle. Així que, nanos, moltes gràcies per l’esforç, per la passió, i per demostrar-vos a vosaltres mateixos que els números de loteria s’han de comprar amb suor. Ara, ja ho sabeu: sortirà escollit un dels dos projectes. El jurat ho té difícil. Però guanyar, ja heu guanyat tots dos grups. Heu parit dues grans sèries. I ho dic de debò.

A partir d’ara, s’acaba el guió i… Bon rodatge!

8

Sketchistas 2016

Estas de la foto son mis chicas del curso sobre el sketch 2016 de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

La foto nos la hicieron durante  la quinta clase (la penúltima) que, para mi gusto, fue la más divertida: un trepidante brainstorming del que surgiría la trama para el fantástico sketch final (escrito a diez manos), que hemos leído hoy: una especie de programa concurso con un premio muy especial (odio hacer spoilers).  No sé ellas, yo he disfrutado mucho. Algo especial debe de tener este curso para que se apunte gente tan fantástica.

Gracias y hasta siempre, sketchistas.

1

Observado

Empiezo un curso sobre guión de series pidiendo a mis alumnos que expliquen por qué se han apuntado. Y uno va y salta: “Soy tu vecino de enfrente. Y me llama la atención verte todo el día escribiendo. Por eso he venido.”

Glups.

Iba a dejarlo aquí, pero va,  ampliaré un poquito el comentario…

Que tenía vecinos enfrente no me pilla por sorpresa (es lo que tiene vivir en un piso del Maresme y no en los Monegros). Pero tengo la mesa de espaldas al balcón, y desde pequeño me pone muy nervioso que alguien me mire por encima del hombro mientras trabajo.

Y lo peor es que a partir de hoy tendré que vestirme para estar por casa.

Eso me pasa por preguntar.

 

 

3