El plan

No es habitual que un domingo a primera hora dedique un valioso tiempo de mi vida a pensar que si 66 personas decidieran sumarse de pronto a mis actuales amistades de Facebook tendría 999, que vistas al revés serían  666, el número de la bestia, y que eso (teniendo en cuenta que siempre he creído en el poder mágico de los números) podría acabar provocando que mi vida social (en el sentido virtual de la expresión) fuera un infierno. No es habitual, repito, pero el caso es que ni siquiera he desayunado aún y aquí estoy, trazando un desesperado plan de supervivencia: a partir de hoy solo colgaré pensamientos absurdos en la red para evitar que se me añadan más amigos.

Y vosotros diréis: este tío podría estar haciendo cosas más interesantes. Pues a lo mejor. Pero lo primero es lo primero.

1

El nou vaixell de les vagines voraginoses

Coberta El Vaixell de les vagines 2016El vaixell de les vagines voraginoses no era el meu primer llibre, però sí el primer que va aconseguir una certa popularitat. Va venir al món l’any 1986. I ho va fer amb un pa de pagès a sota el braç. El vaig escriure amb la fúria i la precipitació amb què ho escrivia tot als vint-i-tres anys: en tres setmanes, gairebé sense dormir, a ritme de tabac i cafeïna. Vaig tenir la poca vergonya de presentar-lo a un dels premis més prestigiosos de l’època, La Sonrisa Vertical; i vaig guanyar. Han passat tres dècades i encara em costa de creure. A vegades somio que truquen a la meva porta tots els membres del jurat (Luís García Berlanga, Juan García Hortelano, Jaime Gil de Biedma, Fernando Fernán Gómez, Juan Marsé, Ricardo Muñoz Suay i Beatriz de Moura) i que, partint-se de riure, em confessen que tot plegat va ser una càmera oculta.

En fi: prou de nostàlgies. L’any passat vaig recuperar els meus drets sobre el llibre i la meva agent, la Teresa, em va dir que estaria bé donar-li una segona vida en format digital. Vaig aprofitar l’estiu per treure i posar paraules, polir alguns diàlegs i, en resum, actualitzar  les mateixes aventures dels mateixos personatges de Txaitània. Estic content amb el resultat. Crec que el llibre s’ho mereixia.

I no em negareu que la nova imatge de la coberta és molt subtil. Molt!

Aquest és l’enllaç per aconseguir el nou vaixell (aviat, la traducció al castellà) a preu de rebaixes de gener.

http://www.amazon.com/dp/B019X3W7GE?ref_=pe_2427780_160035660

Bona lectura. Bon 2016!

 

 

1