Escriure contes sempre m’ha donat alegries.

Als dotze o tretze anys vaig participar al concurs de la Coca-cola. Recordo que el tema obligat era La vivienda (en castellà: el dictador del monotesticle encara agonitzava) i vaig guanyar una càmera Kodak, que, per entendre’ns, era com l’smartphone dels 70.

Als disset, vaig enviar un conte que es deia Txxxxxxx,txxxxxxxxxxxxxxx, tappppp, tappppp, bummmm bummmmm al Premi Lavinia, que convocava una modesta associació de veïns de Barcelona. Ho vaig fer perquè el jurat el presidia Quim Monzó i perquè el guanyador s’enduia una Olivetti Lettera 35, que, per entendre’ns, era l’iMac de 27 polzades dels setanta. Uau! Jo era de classe treballadora i no tenia màquina d’escriure (de fet, per presentar-m’hi vaig haver de fer servir la de la meva germana). Vaig guanyar i, a partir d’aquí, tot va ser bufar i fer ampolles.

Tranquils: en aquest llibre no trobareu aquests dos contes.

Lífting és un projecte que neix quan m’adono de tres coses:

  1. La majoria de llibres de contes que he publicat ja han estat destruïts per les editorials, al·legant que ocupaven massa espai als magatzems.
  2. Alguns contes d’aquests llibres em continuen divertint.
  3. A una certa edat, mola publicar una antologia. Per al lector fidel és com recuperar sensacions del passat, i per al lector que encara no et coneix és una certa garantia: vol dir que, en teoria, has escrit coses més dolentes.

A Lífting hi ha contes extrets de vuit llibres. Individuals i col·lectius. Des de La mosca al nas a Fora de sèrie. I també, com a extra bonus, he afegit dos contes inèdits, “Un senyor” i “Lífting”.

L’únic criteri que he seguit per a la tria és que em vingués de gust que tu, lector, els llegeixis. Alguns, pocs, els he deixat com van sortir publicats el primer cop; d’altres, els he reescrit de dalt a baix. La majoria m’he limitat a retocar-los una mica. D’aquí ve el nom de Lífting.

Ah! I em fa molta il·lusió que surti publicat als Quaderns de la Font del Cargol. Deu ser cosa del destí, perquè és com tancar un cercle. El primer conte, “Lletres”, va obtenir l’any 1981 el premi Arts i Lletres de Premià de Dalt. Encara recordo quan va sonar el telèfon i un dels membres del jurat em va dir, amb la seva veueta afònica habitual, que acabava de guanyar.

Menteixo: era molt més que un membre del jurat. Era un mestre, el moll de l’os del grup literari de la Font del Cargol, era un germà.

Era en Valeri. En Valerià Pujol.

Si aquest llibre ha estat possible és gràcies a ell, que un dia em va enredar, com a tants d’altres, i em va dir que servia per escriure.

Moltes gràcies, amic. Aquest llibre és per a tu.

Espero que el disfruteu tots.

 

(Pròleg de Lífting (35 anys de contes: 1981-2016), publicat per Quaderns de la Font del Cargol/ Cossetània Edicions)

2