-
«Cuc de seda»: un immens Valeri inèdit
Potser és que feia molt de temps, massa, que no el llegia. Segurament, necessitava escoltar de nou la seva veu única, potent, genial. El cas és que la novel·la inèdita «Cuc de seda», del meu enyorat Valerià Pujol (acabada d’editar per Quaderns de la Font del Cargol) ha aconseguit fer-me gaudir del millor Valeri. El…
-
Tecnologia punta
Sí, ja sé que hi ha un invent súper recent anomenat Whatsapp i que la gent normal el fa servir per comunicar-se les coses. Però la meva filla i jo som de la vella escola. NOTA 1: aquest missatge és d’ahir a la tarda. NOTA 2: la meva filla no es diu «Bitxo». Share
-
Premoniciones de sobremesa
Desde hace cinco años estoy enganchado a unos calendarios-agenda de sobremesa franceses. Se llaman France d’autre fois y su gracia consiste en que cada semana viene ilustrada con una foto en blanco y negro de épocas pasadas; pero que, más o menos, coincide con lo que suele ocurrir esa semana. Por ejemplo, en la primera…
-
Lloro
La marca IMC TOYS, que no me patrocina, tiene en su catálogo una serie, los Bebés llorones, que sueltan lágrimas cuando les quitas el chupete. Pues bien: desde hace un tiempo me he convertido en una versión king size de esos patéticos muñecos. Lloro con todo. No solo cada vez que veo “Coco” o “Qué bello es…
-
L’home del perfil de mitja lluna
Molt satisfet del títol. Si algun dibuixant el vol aprofitar, tot seu. Share
-
El erizo gilipollas (fábula moral)
Cuenta el sabio Salomón Guilapo que estando Joe, un erizo de setenta kilos y pico, durmiendo boca arriba, despertó de golpe y, al tratar de incorporarse, descubrió que la había cagado y bien, pues las aceradas púas de su espalda le mantenían inmovilizado en el suelo. -¡Joder, qué burro soy! -pensó en voz alta-.…
-
Sorprenent
Quan tens 13 anys i dibuixes això durant una classe avorrida és sorprenent que quatre dècades després no estiguis a la llista de criminals més buscats. Share
-
L’herència
De dilluns a divendres el meu pare, Josep Bras March, es llevava a les quatre de la matinada per anar a treballar a la fusteria de la fàbrica de Can Sanpere. El meu pare intentava no fer soroll, però la meva cambra era al costat de la seva i jo sempre he tingut un son…
