Comunicar bien empieza por preguntarte QUÈ, no CÓMO.
Y ya está.
Si conoces la respuesta no hace falta que te apuntes al taller. Si dudas, ven. Nos divertiremos aprendiendo.
1Comunicar bien empieza por preguntarte QUÈ, no CÓMO.
Y ya está.
Si conoces la respuesta no hace falta que te apuntes al taller. Si dudas, ven. Nos divertiremos aprendiendo.
1¡Ualah! Mirad qué regalazo acaban de hacerme. Mi amigo Txerra Cirbián invitándome a evocar las grandes historias que se han rodado en la ciudad de las canales. Katharine Hepburn, Visconti, Indiana Jones… (y Donald Sutherland y Julie Christie, por supuesto: es una de mis pequeñas joyas favoritas). Me muero de ganas de leerlo ya con un canto de gondolero de fondo. ¿Y quién no?
2Dijous, Rac1 va celebrar el dia mundial de la ràdio posant-la de cap per avall, canviant d’horari els locutors de la casa i convidant «forasters» com Jordi Évole, Josep Cuní, Xavier Sardà… i l’Andreu.
I l’Andreu no va voler fer-ho sol, sinó recuperant el que va ser una mica l’origen de tot el que va venir després: aquell El Terrat de Ràdio Barcelona amb tots els seus veïns: la Padrina, el iaio Pericu, Palomino, el Pixador, Ignasi Sanahuja…
I va ser una bona excusa per retrobar-nos uns vells amics: Fermí Fernandes, Oriol Grau, l’Andreu, Ramon Juncosa. Com sempre, vaig sentir-me un privilegiat de poder assistir a la bogeria dels veïns del Terrat des de primera fila (aquest cop, acompanyat per La Niña d’Shrek).
En un moment del programa, l’Andreu em va dir: «Tu, al començament, deies que no volies tenir fills!» I és veritat. També deia que el dia que deixés de fumar (i fumava entre tres i sis paquests al dia) deixaria d’escriure. Suposo que totes dues coses, el no a deixar el tabac i el no a tenir descendència, anaven relacionades d’alguna manera: eren excuses per continuar aferrant-me a la post-adolescència i no agafar el toro de la vida per les banyes.
Per sort, vaig canviar a temps: vaig deixar de fumar i vaig continuar escrivint (de fet, més que abans). I vaig decidir-me a ser pare i, després de set anys de parèntesi jugant com un boig amb l’Alba, vaig parir els dos llibres dels quals estic més satisfet: «La vida en siete minutos» i «La niña que hacía hablar a las muñecas».
Paul Valéry va dir que «Tout commence par une intérruption». Que és com dir que, per continuar endavant, de tant en tant el millor és aturar-se. És l’única manera d’agafar perspectiva per poder canviar.
Els amics de la ràdio ens vam aturar 15 anys. I l’altre dia, a la planta 15 de la Diagonal, semblava que haguessin estat 15 dies.
Va valer la pena la interruption momés per tornar a prémer el play i veure que milers d’oients ens enviaven missatges d’emoció. Hi ha personatges que formen part d’una generació.
Moltes gràcies a RAC 1 per aquest moment.
http://www.rac1.org/a-la-carta/
3Nueva edición con nueva cubierta. Mucho más porno.
2