De dilluns a divendres el meu pare, Josep Bras March, es llevava a les quatre de la matinada per anar a treballar a la fusteria de la fàbrica de Can Sanpere. El meu pare intentava no fer soroll, però la meva cambra era al costat de la seva i jo sempre he tingut un son…

Aquests dies torno a sentir-me una mica com el nen de la moto. Però ara sense el meu pare al darrere. Share