La gala somiada

(Article publicat en el monogràfic sobre els Premis Gaudí deLa Vanguardia. Diumenge 27 de gener)

Recordo la primera reunió, a mitjans de setembre. Aquell dia estàvem tots  poc inspirats, i  l’Andreu, per trencar el silenci, va dir:

-¿Què us sembla si surto a l’escenari i se m’emporta un tsunami?

Rosa Olucha, la codirectora, va arrufar el nas.

-Ja ho vam fer als Goyas, Andreu.

-Que cabron, el Bayona! Vols dir que ens va copiar la idea?

Jo, de petit, no volia ser coordinador de guió de la cinquena edició dels premis Gaudí. Volia ser la Torxa Humana dels 4 Fantàstics. He de dir que he sortit guanyant amb el canvi. La gent normal no ho sap, però preparar una gala de cinema és una de les coses més divertides del món. I això que el punt de partida no seria per tirar coets: hi ha vint-i-tres premis per repartir, amb els vint-i-tres guanyadors corresponents que, com sempre, intentaran ser breus i donar les gràcies fins a l’última persona del llistí telefònic. El repte és convertir això en un programa de televisió àgil, elegant i divertit.

Al principi només teníem dues coses clares: que la gala no ha de ser cap  plataforma reivindicativa de res (per això ja existeix el twitter), sinó un aparador del cinema català (d’altra banda, cada cop més prestigiós); i, sobretot, que han de passar coses contínuament. Coses que l’espectador no s’esperi. Exactament igual que en un show de l’Andreu.

El diumenge 3 de febrer, quan s’acabi el telenotícies vespre i el matrimoni del tercer segona comenci a veure la gala en pijama i sabatilles peludes amb cap de Garfield, ha de sentir-se enganxat des del primer minut. Ha de preguntar-se tota l’estona “què passarà ara?” Si no, alguna cosa haurà fallat.

Sense comptar amb tot el que improvisi l’Andreu (que sempre acaba improvisant, ho porta a l’ADN) puc garantir-vos que de coses en passaran moltes. Per destacar-ne només tres:

1) La gala arrenca amb una pel·lícula plena de cameos de grans figures del cinema català. De la seva realització se n’ha encarregat l’ESCAC (l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), el mateix equip que va rodar l’anunci de l’Andreu caient dins la catifa per les escales de Montjuïc. Doncs a la pel·li de la gala encara el putegen més. Uns cracks, aquests nois.

2) L’humor no té per què anar renyit amb el rigor. Per això durant tota la nit els comentaristes seran en Jaume Figueras i l’Àlex Gorina.

3) Berto presenta un premi i la gala s’emet en directe. Dos conceptes que, lligats entre ells, poden ser explosius.

I poca cosa més puc avançar com a trailer sense aixafar-vos les sorpreses. Podríem dir que fa mig any vam començar a somiar com seria el Show dels Gaudí, i que gràcies a molta, moltíssima gent, el somni és a punt de fer-se realitat. I en prime time a TV3! En nom d’El Terrat, gràcies a tot l’equip de professionals que hi ha deixat la pell (menys a un que té un morro que se’l trepitja i sempre que pot s’escaqueja, tots sabem de qui parlo); gràcies a tots els actors i actrius que s’han sumat al projecte (en molts casos, currant el cap de setmana i a canvi d’un bocata de chopped); a l’Acadèmia del cinema català per ser tan bona persona (col·lectiva) i per ajudar-nos a portar a terme les idees més o menys boges que ens passaven pel cap; i, sobretot, gràcies als espectadors que es quedaran amb nosaltres fins al final, duri el que duri la gala, potser confiant en el rumor que a cadascun d’ells els regalarem un viatge a Nova York amb tot pagat. Ara no seria el moment de confirmar ni desmentir rumors.

L’important és que l’estrella sigui el cine català, que tothom surti molt, molt guapo, el matrimoni de les sabatilles de Garfield rigui a casa seva i la gala passi volant, amb IVA o sense.

En resum: la gala somiada.

Disfruteu-la.

0

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.