El vaixell de les vagines voraginoses no era el meu primer llibre, però sí el primer que va aconseguir una certa popularitat. Va venir al món l’any 1986. I ho va fer amb un pa de pagès a sota el braç. El vaig escriure amb la fúria i la precipitació amb què ho escrivia tot als vint-i-tres anys: en tres setmanes, gairebé sense dormir, a ritme de tabac i cafeïna. Vaig tenir la poca vergonya de presentar-lo a un dels premis més prestigiosos de l’època, La Sonrisa Vertical; i vaig guanyar. Han passat tres dècades i encara em costa de creure. A vegades somio que truquen a la meva porta tots els membres del jurat (Luís García Berlanga, Juan García Hortelano, Jaime Gil de Biedma, Fernando Fernán Gómez, Juan Marsé, Ricardo Muñoz Suay i Beatriz de Moura) i que, partint-se de riure, em confessen que tot plegat va ser una càmera oculta.

En fi: prou de nostàlgies. L’any passat vaig recuperar els meus drets sobre el llibre i la meva agent, la Teresa, em va dir que estaria bé donar-li una segona vida en format digital. Vaig aprofitar l’estiu per treure i posar paraules, polir alguns diàlegs i, en resum, actualitzar  les mateixes aventures dels mateixos personatges de Txaitània. Estic content amb el resultat. Crec que el llibre s’ho mereixia.

I no em negareu que la nova imatge de la coberta és molt subtil. Molt!

Aquest és l’enllaç per aconseguir el nou vaixell (aviat, la traducció al castellà) a preu de rebaixes de gener.

http://www.amazon.com/dp/B019X3W7GE?ref_=pe_2427780_160035660

Bona lectura. Bon 2016!