Aquesta és la meva foto favorita dels meus pares. Quan eren joves i riallers i plens de vida.
La vida -la mort- va separar-los cruelment fa una mica més d’un any.
Des d’avui torneu a estar junts.
T’estimo, papa. T’estimaré sempre.
Torna a somriure amb la Maria i a ser el que eres.
4
Una abraçada, Pep!
Gràcies, Anna!
Pep, com sempre trobes les paraules justes precises.
Estigues tranquil que ara els tens als dos junts mirant-te des d’on coi estiguin amb una rialla tan brillant com la teva calba.
Una abraçada Pep!