-
Flash-back
Aquests dies torno a sentir-me una mica com el nen de la moto. Però ara sense el meu pare al darrere. Share
-
Junts un altre cop
Aquesta és la meva foto favorita dels meus pares. Quan eren joves i riallers i plens de vida. La vida -la mort- va separar-los cruelment fa una mica més d’un any. Des d’avui torneu a estar junts. T’estimo, papa. T’estimaré sempre. Torna a somriure amb la Maria i a ser el que eres. Share
-
Soy
No paran de decirme que soy lo que como, lo que viajo, los followers que tengo, las series que he visto, lo que escribo, los vips que conozco, lo que gano. Hubo un tiempo en que era tan imbécil que casi me lo creo. En realidad es todo más sencillo y complicado a la vez.…
-
Un cuadro de Manet
Ayer vi Frantz, la película de François Ozon, donde el cuadro de Manet Le suicidé tiene un especial protagonismo. Y me acordé de un fragmento de mi novela La niña que hacía hablar a las muñecas. Ya sé que no es gran cosa, pero si me dejaran salvar cinco o seis páginas de todas las que he escrito, éstas estarían entre…
-
Només per als amics
Ja veieu el cartell, la data, el lloc i l’hora. I sí, ja sé que és un dia feiner, i que Premià queda a la fi del món, i que fa mandra, i que els llibres de contes buf, no sé, com que molen més les novel·les, no? I mil raons més per buscar-se una…
-
3 en 1
M’agrada aquesta foto del cumple de la Nana. Perquè la protagonista destaca, com així ha de ser, però els altres dos personatges de la trama també hi som presents d’una manera més o menys subtil. És com la versió Bras-Saigner de l’»On és el Wally?» Share
-
El hombre que recordaba mi pasado
Viernes 10 de noviembre por la tarde-noche, llibreria Dòria, Mataró. Termino de presentar «Kentucky», la primera (y fantástica) novela de mi amigo Aniol Florensa. De pronto se me acerca alguien, un caballero del público al que llamaremos Toni para no desvelar su auténtico nombre (que es Toni Gris), se presenta con mucha educación y me…
-
Primer amor
El de la foto soy yo con siete años. La de la izquierda es mi madre, demasiado alta para el encuadre, y la de la derecha una niña de la Masia de Orrius donde fuimos a pasar las vacaciones del verano del 69. No recuerdo su nombre, sólo que me enamoré locamente de ella nada…
-
Gràcies
David Castillo, al Punt/AVUI, escull «Lífting» entre els llibres del mes; i cita Borges, Calders, Cortázar i Monzó per referir-se als meus modestos, petits, petitíssims contes. Encara estic vermell. Més que una carbassa, aquesta nit semblaré un tomàquet de Halloween. Share
